Totes les tarotistes em diuen el mateix

Probablement penses que soc aquí per criticar qui es fa passar per tarotista i t'està enganyant (d'una manera força evident, per cert) amb afirmacions d'aquest tipus. Però en realitat soc aquí per explicar-te què fas tu per seguir topant-te amb gent així.

En línies generals, hi ha dos tipus de tarot, igual que hi ha dos tipus de clients.

Tarot autèntic

D'una banda hi ha el tarot autèntic. El que dona respostes. El que et situa en la teva realitat, en els teus aprenentatges i en les teves possibilitats. Surts amb un mapa clar, amb comprensió i objectius, no amb promeses buides sobre el que l'altre sent o deixarà de sentir.

És un coneixement transmès oralment i de manera reservada, de generació en generació. No existeix cap curs que el pugui ensenyar. La meva besàvia materna era reconeguda com a vident. Jo vaig començar als 11 anys, vaig aprendre amb la meva mare i sense cap llibre, i vaig trigar 9 anys a considerar-me preparada. No és res que s'adquireixi en un cap de setmana ni en una acadèmia.

Per a mi les cartes són una eina de comunicació amb alguna cosa sagrada: el coneixement. La comprensió de la teva pròpia situació. Això és el sagrat, perquè és l'única cosa que et dona la possibilitat real de viure la teva vida.

A aquest tarot hi accedeix qui de veritat vol una resposta, encara que no sigui la que esperava.

Agafa l'exemple del principi, el de l'ànima bessona que "tornarà arrossegada pels sentiments". Si una ànima es fragmenta per poder viure experiències diferents en paral·lel, no té cap sentit que les seves parts es retrobin més endavant com un trencaclosques que es completa: no funciona així. Quan dues ànimes bessones es creuen, el que passa és un intercanvi de potencial. Jo vaig aprendre una cosa, tu en vas aprendre una altra, i ara arriba el moment d'aprendre junts el que cap dels dos sabia fer sol. No vol dir "jo t'ensenyo a sumar i tu m'ensenyes a dividir". Vol dir que cadascú arriba amb una ferida que l'altre no pot evitar tocar, i precisament per això es veu obligat a treballar-la. No és harmonia, és fricció que cal. Si estàs esperant que torni perquè sou ànimes bessones, potser has entès el concepte al revés: no tornen per completar-te, xoquen amb tu per fer-te créixer. I créixer fa mal, no és "t'estimo per sempre" d'un dia per l'altre.

Tarot com a entreteniment

I després hi ha el negoci de l'entreteniment d'editorials i empreses que contracten per a les seves línies telefòniques de tarot persones, sovint a l'atur o en dificultats, a qui paguen 0,10€ el minut, amb torns llarguíssims d'espera entre trucada i trucada. Sense formació, talent ni preparació, només amb un guió i una directriu: dir el que el client vol sentir. Mentre les operadores parlen amb el client, a la central escolten la conversa en temps real. Quan acaba la trucada, truquen a la tarotista i la renyen si no ha superat una certa mitjana de minuts per consulta o si ha dit alguna cosa que ha pogut fer sentir malament el client o treure-li «l'esperança» (sense esperança no hi ha diners).

Aquest «tarot» és inconfusible: no dona respostes, dona dubtes. I malestar. T'allunya de la realitat i et submergeix en el pla de la imaginació. Per això totes les tarotistes donen la mateixa resposta.

Prova de presentar-te com a tarotista: a l'anunci posarà "busquem persones amb dons i molta experiència" i a l'entrevista et diran "ja saps com va, no es pot dir la veritat a la gent perquè no sabem si estan en un estat alterat o podrien prendre decisions equivocades".

A aquest negoci construït per explotar el dolor s'hi accedeix quan saps que alguna cosa no funcionarà i necessites una lògica diferent de la teva per fer menys evident el que en realitat és clar (no et vol, no té les intencions que t'agradarien...).

Qui consulta el tarot-escombraries busca exactament això: ser enganyat, perquè no sap enganyar-se sol i no vol acceptar la realitat. No és ximpleria, és dolor. Hi ha una situació que fa massa mal per mirar-la de cara i el cervell busca qualsevol sortida que li permeti no tancar encara aquesta porta. La tarotista de torn no és res més que aquesta sortida: algú que et confirma que la porta continua oberta, que hi ha esperança, que l'univers conspira a favor teu. Per això el guió és sempre el mateix.

Si vols rebre una lectura de tarot autèntica, has d'estar disposada a escoltar-la com a tal.

Qui va de tarotista en tarotista preguntant si és ell, si tornarà, si sou ànimes bessones, no busca la seva ànima bessona. Busca algú que confirmi una història que ja té escrita al cap.

Ja sé què t'han dit. T'ho diuen totes, el mateix. I ara tu també saps per què.

Vols treure el màxim partit de les teves consultes de tarot?