La consulta de Tarot que em va superar

Tenia 21 o 22 anys quan a la 1 de la matinada vaig rebre una trucada. Era la primera d'aquell torn. La dona em parlava fent grans alenades entre síl·laba i síl·laba, s'ofegava en parlar-me.

Em va explicar que estava a l'hospital, terminal per un càncer de pulmó. Que ella era vídua. Que tant el seu marit com ella eren fills únics... i que tenia dos fills.

Ella volia saber si trobaria un cosí llunyà perquè es fes càrrec dels seus fills abans de morir; li feia por que serveis socials els separés (no recordo quina edat tenien les criatures, però era una cosa com 2 i 6 anys).

Amb les cartes em va sortir que no el trobaria. Vaig insistir diverses vegades, no volia que sortís allò, però a la tercera o quarta tirada vaig entendre que tant era com m'ho mirés, la resposta era sempre la mateixa.

Avui, amb 40 anys i tota l'experiència acumulada des d'aleshores, crec que hauria sabut trobar la manera de dir-li la veritat sense deixar-la sola davant d'una resposta així. Ja no "vull" que em surti això o allò amb les cartes. El que pretenc sempre és ser tan neutral com sigui possible, per no interferir en la resposta i que aquesta arribi a les meves clientes tan fidel a la realitat com es pugui.

Però en aquell moment no ho vaig saber gestionar, em va superar la consulta i no vaig entendre que dir-li la veritat pogués ajudar-la en res, així que li vaig dir que sí que trobaria el seu cosí llunyà, que si no era poc abans de morir seria poc després, que estigués tranquil·la.

I aquí es va acabar el meu torn d'aquella nit. I també el següent.

No vaig tornar a saber res més d'ella, tot i que la seva consulta m'ha acompanyat des d'aleshores, forma part de la meva història professional.

No podia faltar aquí.